DOLOR BARCELONA
Ozonoteràpia
QUÈ ÉS L'OZÓ?
L’ozó és un compost químic format per tres àtoms d’oxigen (O₃), conegut com oxigen triatòmic, una forma altament energètica en comparació amb l’oxigen atmosfèric habitual (O₂). Per tant, les molècules d’aquestes dues formes es diferencien en la seva estructura química.
Què és l’ozonoteràpia?
L’ozó mèdic té propietats bactericides, fungicides i viricides, per la qual cosa s’utilitza àmpliament en el tractament de malalties bacterianes, víriques i per fongs. A més, la seva capacitat per estimular la circulació el fa útil en el tractament de trastorns circulatoris. Quan s’administra a baixes concentracions, activa el sistema immunològic, augmentant la resistència de l’organisme. Com a resposta a aquesta activació, les cèl·lules immunitàries del cos produeixen citoquines, com ara interferons i interleucines, que activen altres cèl·lules del sistema immunitari, generant una cascada de canvis positius per a la defensa de l’organisme davant les malalties. A més, petites quantitats d’ozó activin els antioxidants propis de l’organisme, cosa que explica per què es fa servir en malalties inflamatòries cròniques.
Formes d’Aplicació
-
Autohemoteràpia major:
Tractament en què la sang del pacient s’extreu temporalment per enriquir-la amb ozó mèdic abans de ser reinfosa. Es fa servir en geriatria, per a la revitalització, el tractament de trastorns circulatoris i malalties víriques, així com per estimular el sistema immunològic.Amb aquest mètode, s’extreuen entre 50 i 100 ml de sang en condicions estèrils i es barregen amb una quantitat exacta d’ozó. L’ozó reacciona al 100% amb substàncies dels glòbuls vermells i blancs, activant-ne el metabolisme i les seves funcions vitals. Aquesta sang activada es reintrodueix al pacient mitjançant una unitat de goteig normal.
-
Autohemoteràpia menor:
Aplicació per via intramuscular de sang tractada amb ozó per a una revitalització immunològica inespecífica. Es pot utilitzar en malalties al·lèrgiques o com a reforç general de les defenses naturals del cos. -
Tractament extern:
Es realitza mitjançant un sistema tancat amb gas d’ozó, que s’aplica en botes de plàstic especials (per a les cames i els peus), bosses, làmines, etc. Aquestes són fabricades amb materials resistents a l’ozó. Les zones del cos a tractar es humitegen prèviament, ja que l’ozó no pot actuar en superfícies seques.Aquest mètode és especialment efectiu per a úlceres, nafres, ferides obertes, lesions postoperatòries, herpes zòster (culebrilla) i altres infeccions cutànies. També s’utilitza aigua ozonitzada (per a tractaments dentals) i oli d’oliva ozonitzat per a trastorns dermatològics com èczemes, infeccions per fongs i líquens.
-
Via rectal:
El pacient no sent res, ja que el gas O₃ és absorbit directament per les membranes intestinals. A més, el tub d’aplicació és d’un sol ús i lubrificat, garantint una aplicació higiènica.Aquest mètode s’indica principalment per a malalties inflamatòries del tracte intestinal, però s’està utilitzant cada cop més en tractaments de revitalització general.
-
Injecció intraarticular d’ozó:
L’ozó s’injecta amb precisió en les articulacions afectades per un especialista format, per al tractament de processos inflamatoris i dolorosos com artritis, artrosi i rigidesa articular.Aquest tractament és habitual en pràctiques ortopèdiques i també és utilitzat per esportistes professionals i dones per millorar el rendiment físic i reduir el temps de recuperació.