DOLOR BARCELONA
Radiofreqüència
QUÉ SÓN LES RADIOFREQÜÈNCIES?
La RADIOFREQÜÈNCIA consisteix en el pas d’un corrent d’alta freqüència a través d’una cànula totalment aïllada, excepte a la punta (2-4 mm), que és la part activa i la que exerceix l’acció terapèutica. Quan el corrent travessa la cànula, la temperatura augmenta a la punta, mentre que la resta de la cànula roman aïllada. El grau de temperatura assolit es controla voluntàriament, permetent una aplicació precisa del tractament.
L’augment de temperatura en un objectiu específic, generalment un nervi sensitiu responsable del dolor, té com a conseqüència la interrupció de la transmissió del dolor en el cas de la radiofreqüència tèrmica (80ºC) o una modificació en la transmissió del dolor en el cas de la radiofreqüència polsada (40ºC). El procediment es realitza amb anestèsia local i sedació, garantint el confort del pacient durant l’aplicació del tractament.
Efectes Secundaris
La tècnica, en mans expertes i seguint les mesures de seguretat adequades, té pocs efectes secundaris.
El procediment s’ha de realitzar en un quiròfan, per mantenir l’asepsia i garantir una precisió absoluta en la col·locació de la cànula, utilitzant control radiològic per visualitzar exactament la zona d’introducció.
Com que no es tracta d’un tractament farmacològic, sinó d’una tècnica física, els únics efectes secundaris poden ser molèsties lleus derivades de la infiltració, que es minimitzen gràcies a l’anestèsia local i la sedació.
Si no es controla correctament la inserció de la cànula, es podria produir una punció no desitjada en una estructura adjacent, com un vas sanguini, cosa que podria provocar un hematoma.
Mesures de seguretat en la tècnica
-
Comprovació de la correcta col·locació de la cànula mitjançant estimulació sensitiva i motora.
-
Un cop situada radiològicament, es realitza una prova d’estimulació en la qual el pacient ha de percebre un formigueig (parestèsies) a la zona habitual del seu dolor. Això indica que la cànula està ben posicionada.
-
Per descartar que es tracta d’un nervi motor, es realitza una estimulació més intensa i es comprova que cap extremitat (braç, cama, etc.) es mogui.
-
Si es produeix un moviment involuntari, la cànula s’ha de reposicionar abans de procedir a l’aplicació de la radiofreqüència.
La Radiofreqüència cervical es pot realitzar en totes les articulacions facetàries, com es mostra a la figura, en els nivells C4, C5, C6, C7 i T1.
L’objectiu del procediment és aplicar la radiofreqüència a la branca dorsal del nervi raquidi posterior, que és responsable de la innervació de l’articulació facetària.